Pic de la Mina

Per començar la temporda d'esqui de muntanya decidim amb l'Emma d'anar a provar sort al Pic de la Mina, a la zona de Porte - Puymorens. El panorama no dona per gaires alegries. Per començar a pujar no hi ha cap problema per una mica abans d'arribar a la cabanya comencen apareixer herbes per arreu. Decidim tirar amunt fins l'aresta abans de la pala final. La pala final té molt poca neu i optem per no pujar. Baixem per una petita pala just sobre on acaba el remuntador de dalt. Aquesta és l'única que s'aprofita per poder baixar, neu dura i neu crosta. Agafem la pista per baixar, però la neu és gel viu, fins a la cabanya per agafar el GR que porta al Coll de Puymorens i acabar d'arribar al cotxe.

Coma de Vaca: Tornem al Sector de La Cascada

Aquest diumenge hem anat al sector de La Cascada, que es troba al camí que porta de la central del Daió fins a Coma de Vaca. Aquest sector esta situat entre el camí, on comencen les marrades i el riu Freser.

Per l'aproximació, tot xino-xano, i carregats amb els ferros, hem tardat una hora i mitja. Llastima que a l'arribar encara no tocava el sól i el fred apretava. Aixó una vegada ha sortit el sol si estava molt bé, fins i tot per anar-hi a jeure. És ideal per la primavera i estiu, per aprofitar una banyada al riu desprès d'escalar. Llastimà que el sector tingui poques vies i molt curtes.

Avui hem escalat un IV+, i un V que hi ha a l'esquerra del camí just abans de baixar al riu. El tipus de predra és gneis, que té molt bon aguant per petita que sigui la presa, aixó si, haurem de treballar els peus més que les mans, però val la pena encara que només sigui una visita.






El IV+, al principi i mitat de la via




Foto del sector en general

Dent d'Orlu (2.222 mts)

Aquest cap de setmana aprofitant que el dilluns era festa a Girona el diumenge al matí ens vem arribar fins Ax les thermes. El diumenge va servir per fer el turista i el dilluns per pujar a la Dent d'Orlu per la seva via normal a la vessant nord de la muntanya.

L'ascenció a la Dent no té perdua, el camí ben senyalitzat amb marques vermelles ens acosta al coll de Brasseil, d'on surt un camí que porta a la cara sud-est on trobem algunes vies d'escalada. I del coll cap a dalt del cim pel camí que puja recta fins al cim.

Us adjunto un enllaç amb la ressenya i un parell de fotografies

La Dent d'Orlu i panoràmica dels del cim

Montgrony: Pla de Sant Pere

Aquest diumenge ens hem acostat fins el sector del Pla de Sant Pere a Montgrony. La veritat és que poca escalada em fet, només un parell de vies. La d'en Manel (IV+) al final de la paret i Free Girls (IV+), que és la primera via que trobem. La via d'en Manel té una mica de tot bones preses, passos d'adherència, i algun pas sobat. Free Girls està tota sobada però trobes molt bones preses.


La via D'en Manel (IV+) i en Ramon a Free girls (IV+)

Coma de Vaca: Les Marrades - Zona de la Cascada

Avui no he trobat a ningú per anar a escalar, així que he decidit anar a visitar el sector que hi ha en el camí que puja a Coma de Vaca des de la Central del Daió. Aquest sector es troba just quan comença la pujada del camí de Coma de Vaca després de creuar el riu Freser. És un sector petit de 10 vies amb graus que van del IV al V+. L'equipament de les mateixes és força variat, des de químics en alguna via, parabolts i espits rovellats que no donen confiança. L'aproximació és d'una hora aproximadament, però val la pena per les vistes i la tranquil·litat. La fotografia de l'esquerra veiem al fons la Dent d'en Rossell una paret que es val una visita.

El tipus d'escalada és de plaques tumbades, on predomina l'adherència sobre gneis bastant adherent.

Us deixo un parell d'imatges de la via La Potencia de la Nada (40 mts V/V+)

La Via La potencia de la Nada i l''entrada(esquerra)

Cresta de Coll de Nargó

Aquest cap de setmana ens hem acostat fins a Coll de Nargó per fer la cresta que hi ha just sobre el poble.

Nosaltres varem arribar el dissabte a la tarda, quan la resta de companys ja acabava el primer tram de la cresta.

Ens trobem al coll que hi ha al finalitzar el primer tram i decidim escalar alguna de les vies que es troben en aquell sector.

Panoràmica de la cresta, en Joan en un 6b i en Pep en un 6a+

El diumenge anem acabar de fer la cresta. Comencem al coll on el dissabte ho havíem deixat, tirem cap a l'esquerra per una feixa fins a trobar el punt taronja; bastant descolorit; que segons la ressenya ens enfila de nou a la cresta.

A partir d'aquí, seguim el fil de la cresta, bastant ample i ple de vegetació, a mesura que avancem es va tornant més aèria. Tot els passos que queden són entre I i III/III+ encara que la majoria són de II amb grimpades i desgrimpades que fan divertida la cresta. A la part final nosaltres vàrem sortir amb un ràpel pel costat esquerra aprofitant una reunió de parabolts amb cadena i argolla d'una de les vies esportives, aquest ràpel però té una entrada una mica rara ja que la reunió esta a l'alçada dels peus i complica una mica el muntatge del ràpel i l'assegurament. Una altre opció és rapelar pel costat dret on hi ha una sa bina amb una baga.

Vista de la cresta i ràpel al final d'aquesta

Vallter: Pràctica de crestes i pluja

Aquest cap de setmana tocava pràctica de progressió en crestes. El lloc, un clàssic del nostre país: Vallter. Però com no tot podia ser perfecte, aquest cap de setmana ha tocat remullar-se, tot el setembre sense ploure els caps de setmana i el que decidim fer muntanya toca mullar-se.

Dissabte vàrem estar a la zona que la FEEC ha equipat amb vies semi equipades sota el Gra de Fajol petit practicant reunions, posant pitons, friends, tascons i maniobres amb les cordes. I a la tarda arreplega ràpid que obren l'aixeta del cel.

Diumenge ha començat amb boira, després de reunir el gabinet de crisi per decidir que fem, anem cap als blocs de la dreta de sobre el refugi d'Ull de Ter a fer pràctiques de progressió amb cordada de 3. Com ja és tard, piquem alguna cosa i anem a una petita aresta que queda sobre els blocs però més a la dreta.
Pujem l'aresta i continuem la petita cresteta fins al camí de baixada. Esprem els companys i la nostra inseparable amiga la pluja ens torna a fer companyia. Recollim i cap els cotxes.

Progressant entre els blocs, escalant l'esperó i a la tarda amb la companyia de la pluja